En essència, el manifest EXPOSA:
1. Des dels inicis de TV3, el doblatge ha estat una eina que ha tingut un paper clau en la difusió oral de la llengua (fonètic, gramatical, lèxic). L’èxit de sèries com, per exemple, “Els joves” o “Bola de Drac”, ha apropat el català a molta gent que no el tenia com a primera llengua o com a llengua habitual. En un context més global que mai, aquest model té sentit.
2. Quan es resta importància al doblatge en català i es parla de centrar esforços només en la subtitulació, es fa en base a un fals debat, que consisteix a fer creure que a Catalunya es poden distribuir tots els continguts en una sola versió (subtitulada). La realitat és que l’únic que depèn de la Generalitat és el doblatge en català. El doblatge en castellà es decideix a les seus de les majors i d’altres plataformes de distribució, la majoria d’elles estrangeres. Aquest debat, doncs, no és sobre doblatge/subtitulació sinó només sobre si es treu el català del mercat del doblatge i es deixa íntegrament a altres llengües, o no.
3. Segons alguns estudis, la versió doblada és l’escollida majoritàriament pels catalans. Afeblir el doblatge en català suposaria, per tant, afeblir la llengua en l’àmbit de consum majoritari. A més a més, cal recordar que hi ha una part important de la població que, per raons diverses, només pot gaudir del cinema a través de versions doblades.
4. En el cas de la televisió pública, prendre mesures que afeblissin, reduïssin o subordinessin la presència del doblatge suposaria escapçar-ne el potencial comercial i deixar-la en inferioritat de condicions respecte la resta de televisions que emeten a Catalunya.
5. Fer això últim a la televisió comportaria que les versions catalanes de les pel·lícules resultessin cada cop més estranyes per al públic i, per tant, també condemnaria l’oferta de versions catalanes que hi ha al cinema (insuficient però no menyspreable).
6. Per últim, es demana rigor quan es facin propostes que afectin les eines de difusió que té la llengua. No poden fer-se comparacions simplistes amb països sense tradició de doblatge però amb unes llengües pròpies que gaudeixen d’un context molt més favorable que el del català, i on la totalitat dels seus parlants no domina cap altra llengua que sí que ofereix ficció doblada.
7. El manifest reivindica el paper del doblatge en català, però també posa de relleu el fet que la subtitulació i la producció pròpia en català pateixen un desequilibri molt clar respecte altres llengües en el seu àmbit.
i RECLAMA:
– Que es prenguin mesures definitives per impulsar i situar el català al nivell de la resta de llengües fortes del seu entorn en el sector audiovisual, tant pel que fa a l’àmbit del doblatge com també al de la subtitulació i al de la producció pròpia.
– Que s’explorin les possibilitats que ofereix la via legislativa per acabar definitivament amb el desequilibri excepcional que pateix el català en l’àmbit cinematogràfic.
– Que no s’afebleixi de cap manera la presència i la competitivitat del doblatge en català ni als mitjans de comunicació públics ni en cap altre àmbit d’exhibició. Que això no perjudiqui, per tant, el potencial comercial de TV3 ni, estretament lligat a aquest potencial, el compromís dels exhibidors que ofereixen pel·lícules en versió catalana
– Que els poders públics prenguin consciència de les responsabilitats que tenen en relació amb la llengua i en siguin dignes; que assumeixin que no els correspon fer passos enrere en cap dels espais en què el català ha guanyat presència d’ençà del final del franquisme; que, en conseqüència, aturin qualsevol gest de menyspreu envers el doblatge o qualsevol altre àmbit de consum en la pròpia llengua; que prenguin consciència que el doblatge ha estat i ha de continuar sent una eina important per a la difusió oral del català i un focus d’atracció de nous parlants; i que, per tant, centrin els seus esforços a garantir-ne la màxima qualitat, el prestigi i la competitivitat en el si del seu àmbit.